El llibre que he llegit s’anomena
“Angelets” d’Isabel-Clara Simó i és de l’editorial El Balancí. La primera
edició es va publicar en febrer del 2004 i les il·lustracions que es mostren al
llarg del llibre són obra de Miguel Gallardo. Isabel-Clara Simó era doctora en filologia
romànica, ha exercit l’ensenyament i el periodisme, i a més, va ser una
escriptora extremadament versàtil.
Aquest llibre està compost per
deu capítols, és a dir, deu històries diferents que narren els relats de
xiquets i xiquetes menudes i on es destaquen temes com la por, les relacions
conflictives amb els pares, les noves tecnologies… D’altra banda, el que
l’autora vol reflectir en aquest llibre és la ironia del títol, ja que es
dirigeix als xiquets com angelets, però en realitat el que vol mostrar és la
cara fosca que tenen els més menuts en la infància, perquè els infants protagonistes
d’aquests relats es comporten com a víctimes, dimoniets cruels i malcriats, que
es senten incompresos pels adults.
La historia que més m’ha agradat
ha sigut la de “El mirall que fa por” perquè m’ha semblat molt interessant el
tema de la por que un simple espill li fa a una xiqueta i que inclòs, quan es
fa més major encara li fa por, fins que un dia decideix plantar-li cara i
s’adona que la por que tenia ja ha desaparegut.
Per contra, la historia que menys
m’ha agradat ha sigut la de “L’ocell”, perquè m’ha costat molt entendre de què
anava aquest capítol i pense que ha sigut el més avorrit de tots.
En definitiva, és un llibre que
recomanaria tan a xiquets, com a joves, com a adults, perquè és un llibre molt
fàcil de llegir i té un vocabulari senzill, i al ser curtet es llig molt ràpid.
A més, pense que en moltes històries et pots sentir identificat amb els
xiquets, ja que moltes persones, quan hem sigut menuts, alguna vegada, ens hem
sentit incompresos pels adults i hem volgut cridar la nostra atenció,
comportant-nos d’una manera cruel amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada