CANÇÓ DE BRESSOL - VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Jo tinc una mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i a mi se'n ve.
És la meua ama i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i a mi se'n ve.
És la meua ama i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
- Tema: En aquest poema l'autor fa un recordatori cap a la seua filla que està morta.
- Principals recursos retòrics:
- Personificació: com per exemple: "Jo tinc una mort petita que trau els peus dels bolquers".
- Anàfora: com per exemple: "Jo tinc una mort petita", ja que aquest vers es repeteïx al llarg del poema.
- Polisíndeton: per exemple: "És la meua ama i és l'ama del corral i del carrer de la llimera i la parra i la flor del taronger".
- Hipèrbole: expressa que la mort és seua i de ningú més.
- Valoració: Aquest poema representa un clar sentiment de tristesa i sofriment per part de l'autor en recordar a la seua filla morta, i per tant, fa saber al llarg d'aquestes paraules que mai la oblidarà.
PETITA CANÇÓ DE LA TEVA MORT - SALVADOR ESPRIU
La teva mare broda
en el carrer de l'Om.
La teva mare broda,
broda claror.
La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d'un gran amor.
La pluja li contava
la teva mort.
La pluja li contava
com has mort sol.
Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l'Om.
en el carrer de l'Om.
La teva mare broda,
broda claror.
La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d'un gran amor.
La pluja li contava
la teva mort.
La pluja li contava
com has mort sol.
Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l'Om.
- Tema: En aquest poema es tracta la mort d'un fill.
- Principals recursos retòrics:
- Personificació: per exemple quan diu: "La pluja li contava la teva mort" o "Albes de fred agrisen tot el record".
- Epífora: consisteïx en la repetició d'una o diverses paraules i en aquest poema el trobem quan diu "broda" o "contava".
- Valoració: En aquest poema, l'autor és capaç de transmetre diversos sentiments al mateix temps a l'hora de parlar i de recordar a la seua filla que es troba morta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada